CINEMA D'ACCIÓ

    S'atura davant del cinema. La tarda plujosa convida a entrar-hi. Li plau aparcar una estona la feina que, pels volts de les festes nadalenques, resulta aclaparadora. Compra l'entrada i s'asseu en una butaca que dona al passadís. S'hi escarxofà i s'acalà les ulleres.

La pel·lícula tot just acaba de començar.  El protagonista, un nazi ros i sense escrúpols, li resulta vagament familiar, li recorda algú del barri. De seguida s'identifica amb la noieta morena, amb l'estrella de David al braç, que malda per escapar del seu perseguidor i fuig de nit a través d'un atapeït bosc de bedolls. Se sent corrent al seu costat, esquivant obstacles i aturant-se el temps just per recobrar l'alè. La càmera enfoca les sabates menudes, que es mouen amb un ritme frenètic, i les botes altes de sivelles platejades que escurcen distàncies i gairebé l'encalcen. A l'últim revolt, l'oficial, d'una estrebada, l'engrapa pels cabells. 

    Ella, a la butaca, deixà anar un crit. Algú, a la fila del darrere, els hi acabava d'estirar!

-- Perdoni  –es disculpa l'espectador reressagat que l'ha despentinada amb la gavardina, en obrir-se camí entre les butaques cap al seu seient

    Una pedra oportuna, llançada amb traça, impacta al cap del nazi, que trontolla i cau a terra. Sempre hi ha bona gent! La noia, amb renovada energia corre fins que arriba al llindar del bosc i albira els llums d'una vila. Continuà pel marge de la carretera. Els bars i fondes deuen ser plens de soldats. Veu un edifici en construcció.  Aconsegueix desplaçar un pam la feixuga tanca i s'hi cola. S'enfilà en una bastida des d'on pot observar sense ser vista. Primer sent les petjades i, en passar sota el llum desmaiat d'un fanal, veu l'ombra del perseguidor. No ha renunciat a la presa, que ensuma com un perdiguer. Cal deixar l'amagatall abans no es faci de dia.

    Fa calor al cinema. Es treu la jaqueta i la deixa a la butaca del costat. Destapà l'ampolla d'aigua que sempre du a la bossa. A la pantalla, la protagonista beu d'una cantimplora i es desfà de l'abric delator. Després desplega una navalla de butxaca i pela unes arrels collides al bosc, tot el seu sopar. Consultà l'hora al mòbil, la pel·lícula s'allargava més del previst i la fa patir massa. Potser ja en te prou. S'aixecà i camina cap a la sortida. La jaqueta! Se l'ha deixada. Reculà, però ja no hi és. A les palpentes, plegà el seient, s'ajup a mirar per terra, a dreta i a esquerra. Els espectadors continuen abstrets per la història.

     La protagonista, també s'ho repensa i refà el camí. No pot abandonar una peça que permeti, als gossos, seguir-li el rastre! Però l'abric no és a la bastida. El cercà amb desesper, però no el troba.    

    -- Vinga, fuig!  Fes com jo, oblida't de la jaqueta i ves-te'n!

     Espera fins comprovar que l'altra li fa cas, i s'adreçà a la sortida. La noia  arribava a la  tanca, sense saber que unes botes altes relluen a l'altra banda. 

                           

En creuar la porta sent passes, notà la punta de la navalla a l'espinada i algú que li arrabassa la bossa de mà. Xisclà. El so de la pel·lícula engoleix tots els altres. Abans de rebre el cop al cap i perdre el coneixement, te el temps just de llambregar les sivelles platejades del seu atacant i veure com la noia enfonsa la fulla del pelador al pit de l'oficial de les SS que, incrèdul, observa la taca roja que s'escampa per tota la pantalla fins a fondre's a negre.