A la Laura no li agrada el guisqui, s'estima més la xocolata que
li deixa uns bigotis com els teus. Au, anem al llit, que el terra és fred.
Aquest matí al cementiri ha començat a caure una pluja fina de tardor, que ha
escampat el seguici. A ella li agrada ben forta, amb llamps, trons i una
llevantada que aixequi les onades del mar i les faldilles. Té les cames maques,
oi que si? A mi se m'han enclotat les sabates al fang i no podia marxar i
deixar-la allà, tota sola, però no ho estava no, de sola, que un altre m'havia
pres el lloc davant de la làpida i hi ha deixat caure una rosa vermella, el
pocavergonya. Fins morta i tot me la volen robar! O ja me l'havien fotut abans,
Tigre, tu que creus? Potser sí que
porto banyes, tants homes hi ha que no ho saben! Malparit! Li havia d'haver
obert la closca allà mateix, amb el paraigües o amb una pedra cantelluda. Mira
que embrutar-me el record! La Laura i jo, des de ben jovenets, que ens hem
estimat, ja ho saps. No, no et fiquis dintre, que a la mestressa no li agraden
els pèls. Als llençols hi ha la seva olor, la flaires? Les dones tenen una mena
de tel finíssim per tot el cos, que se'ls queda enganxat a la roba, no ho has
notat? Tot ha d'estar endreçat, simètric, els porticons entornats, les butaques
paral·lels encara que t'hagis de trencar el coll per parlar amb el del costat,
les flors i la fruita de temporada. Ara ha posat azalees i ciclàmens per tot
arreu, a les finestres, al rebedor, a les raconeres, i no trobaràs cap rosa
d'hivernacle, cap ni una! D'on ha sortir
el mala bèstia que ha posat la grapa al meu record? Les seves amigues prou que
ho devien saber, per això avui al cementiri m'abraçaven i em petonejaven tant,
les llenguallargues, que s'ho han callat xerrant amb mi, mentre que als seus marits
se'ls escapava el riure per sota el nas. I tot el poble en deu anar ple. Vol
dir que em vas coronar perquè en fos la riota? No ho crec pas, tenies coses
massa serioses al cap. Jo vaig provar d'ajudar-te.
Encara que et sembli estrany, volia ensenyar-te
a beure, a ofegar les penes amb alcohol, mil vegades millor que les pastilles!
Quan el metge em va dir que tenies un mal que no es podia operar, vaig fer-me
un tip de plorar i no vaig voler que ho sabessis, encara no. Però ets massa
llesta. Tu sí que ens has enganyat a tots! I ara vas i em deixes aquesta trista
nota, escrita al mirall, que no sé quins pactes tèrbols deveu tenir les dones
amb els miralls: «M'estalvio la vellesa i que algun dia em posis banyes, la
teva obsessió. Porta-les amb dignitat, que són de mentida». I aquí si que m'has
clavat un dard enverinat, xavala, perquè tot això és molt fàcil de dir i ja
suposo que no són de veritat i que amb aquestes coses no s'hi juga, però, i si
de cas ho fossin?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada