La Raquel i la Carol passen el mes de juliol a Brighton, convivint amb una família anglesa i assistint a uns cursets d'estiu. La mare de la Raquel, que és molt patidora, li ha recalcat que vol que la truqui un cop al dia, però després d'una intensa i dura negociació amb la seva filla, ha concedit que sigui un cop cada setmana.
--Sí,
mama, estic bé. Si, menjo prou. Sí, no vaig mai sola pel carrer. Sí, m'emporto
el jersei. Sí, fico tota la roba bruta en una bossa. Sí, em rento les dents.
Sí, us trucaré per dir-vos l'hora en què arribo. Us trobo molt a faltar, però
ara he d'acabar, que m'esperen. Si surto a aquestes hores? Sí, aquí això és
normal. Què vols parlar amb la profe? És a fer una beer amb el Miquel.
Sí també és profe, però són noviets. Entenc que no et quedis tranquil·la. Ja sé
que Londres és una ciutat molt perillosa. D'acord, encara no he de beure
cervesa. Que sí, que l'he tastada i està boníssima. Espereu-me, que vinc. Que se m'ha acabat la
bateria del mòbil, adeu, mare, adeu. S'apaga, s'apaga. Siíííí!
La Carol, que arriba sense mànigues, però amb un jersei i un paraigües al braç, perquè a Anglaterra el temps és tan «moody», capriciós i sorprenent que et pot esgarrar sempre el dia, no ha pogut evitar escoltar la meitat de la conversa.
--Però
tu, de què vas? ¿Que no t'han ensenyat que les noies hem de dir sempre que no,
encara que ens morim de ganes de dir que sí? No, per favor, no segueixis. No,
per aquí no, que m'encanta. I per aquí tampoc, que encara m'agrada més. No, que
després passarà com l'altre dia, i que encara no m'ha vingut. Que no m'ha
vingut la factura del mòbil, vull dir. I l'altra tampoc. Vull dir que no estic
segura que sigui teva, la factura. Que no, que no faig bromes amb una cosa tan
seriosa. Ja sé que duies impermeable, però
devia ser de quan eres petit. Que no, que te l'havies comprat de
rebaixes a la farmàcia, Ja sé que als bancs i a les farmàcies no en fan, de
rebaixes. Que en porti una capseta jo, oi? Però és que a mi no em calen, ho
entens? Jo soc de les que sempre diuen que no. I he dit que no tantes vegades,
que ara ja no puc estar segura de qui és el nen. Nooooo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada